El 19 de juliol ens ha deixat el nostre gran amic, Josep Lluís Amador Núñez. En la cerimònia de comiat, la nostra presidenta, Gemma Cases, va llegir unes paraules que aquí reproduïm:

“Mati, Raquel, Josep Lluís, família i amics…
Diu un poema escocès que podem plorar perquè has marxat, tancar els ulls i resar perquè tornis o
també podem obrir-los, veure tot el que has deixat i somriure recordant tot el que has viscut.
I és així com et vull recordar…Fa més de 20 anys, a Can Mané, em vas posar un arc a les mans i em
vas preguntar: A què no li dones al groc? I tenies raó!!!! No li vaig donar, però ja saps que des
d’aleshores ho intento.
Vas començar sent un entrenador, com per a molts dels que estem aquí, però has acabat sent molt
més…Has estat amic, company, exemple, mestre, ànima del club i per suposat marit, pare i avi.
Serà estrany no tornar escoltar els teus: Què pasa mi niña? o allò de fletxa tirada fletxa oblidada que
deies als nanos a la línia de tir i com no el soroll atrotinat de la teva moto quan pujaves al camp de
tir.
Eres…ETS GRAN i amb un cor enorme, vital, generós, tossut, pacient, caòtic en els papers i intens en
les emocions. Traspuaves valors de superació, constància, disciplina i treball i et brillaven els ulls
blaus en cada curset d’iniciació com si fos el primer. Sempre disposat a ajudar a tothom, pendent
fins l’últim dia de les competicions, llicències, subvencions i sobretot dels teus arquers, grans i petits.
Molts no ens vàrem poder acomiadar per això aquest ram ple de fletxes amb missatges d’agraïment
i de comiat.
L’altre dia somiaves que volaves i ara ja ho pots fer en aquest cel blau i intens que avui en
acompanya.
Com ahir m’explicava un gran amic, a partir d’ara, quan per la nit veiem una estrella fugaç segur
que ets tu amb el teu arc ensenyant a les constel·lacions com tirar fletxes.
Eternament agraïts. Descansa en pau Amador.”

Com reconegut comunicador, diversos mitjans han difós la notícia, en un petit homenatge, entre altres:

Una persona que ens ha ofert compartir tota una vida dedicada a l’esport i a les persones en la qual, entre molts altres assoliments esportius, va aconseguir estar en els Jocs Paralímpics d’Atlanta ’96.

Una vida en la qual, a més, donava tota la seva ilꞏlusió, la seva fortalesa, la seva experiència, la seva
saviesa, el seu temps… sempre dedicat als altres.

Ha estat durant anys el principal motor i gestor del nostre Club, que era part de la seva
vida, sent, com no podia ser d’una altra forma, aquesta persona entranyable que
sempre estava aquí, formant part també de les nostres vides.

Estarem eternament agraïts per tot el que ens ha lliurat i sempre estarà en els nostres
records i en els nostres cors.

Descansa en pau, AMIC